JORDI

Respecte

2010-02-23T08:36:00.003+01:00

Sento ràbia , fastig i vergonya davant les diferents declaracions en la comissió pel foc d’Horta de Sant Joan i sobretot veure l’actuació política sobre aquest tema.

Independentment que hi ha un judici en curs i que aquesta comissió era innecessària, tractar els bombers morts de projectils mediàtics per barallar-se els politics , supera tots els límits de la decència humana

M’agradaria veure a aquesta colla de xerraires de despatx a primera línea de foc , tips i farts de dinars, corrent amunt i avall amb motxilles de mes de 25 kg , voltats de fum i amb els peus roents de trepitjar per on acaba de passar el foc.

Alguns estius d’estudiant els he passat fent de bomber auxiliar, i el meu respecte cap aquest col·lectiu es molt gran , proporcional al fastig que em fan els politics d’aquesta comissió.

Els problemes en el cos de bombers es renten a dins , sense fer soroll , doncs el que s’endinsa al foc ha de confiar cegament en els seus caps , son els seus ulls i la seva supervivència mentre ell esta voltat de fum.

Les declaracions d'ahir dels bombers , varen posar tothom al seu lloc , la llàstima es que l'autisme polític no va permetre entendre res de res.

Deixeu a la jutge treballar , els bombers interpretar els seus errors i sobretot els morts descansar.

Peró tenim els politics que ens mereixem...

Nomes el 35% de la població espanyola actual va poder votar la constitució.

2009-12-05T09:09:00.003+01:00

Si aquests dies celebrem el 30é aniversari de la constitució espanyola, vol dir que la primera franja d’edat que la va poder votar , son els que ara tenen 48 anys . Per tant amb les darreres dades publicades per l’INE , es aproximadament el 35% de la població espanyola .Seguint amb la mateixa reflexió vol dir que un 65% no ha pogut opinar si li sembla be o malament la norma que el governa.

No puc entendre doncs , aquesta dogmatització de la carta magna , l’al·lèrgia a la seva revisió i els mals de ventre que provoca parlar de la modificació dels punts que estiguin equivocats o obsolets.

Es penós veure com gairebé santifiquem als pares de l’actual constitució , quan sota un mal entès seny, ens varen deixar el bunyol actual , que s’ha demostrat enverinat per els catalans.

Amb perspectiva històrica , ha estat mes profitosa per la seva nació, l’actitud del politics bascs de l’època , que la proposta poruga dels catalanets col·laboracionistes que varen canviar l’encaix correcte del seu país pel reconeixement personal als llibres de text de la historia castellana.

Si no ens deixen lloc en aquest vagó , senzillament hem de baixar i esperar el proper tren.

Reserva Marina de les Illes Formigues

2009-09-05T19:18:00.005+02:00

La falsa polèmica de la posidònia al litoral gironí , esta servint per criminalitzar les petites embarcacions d'esbarjo i obrir un estat d’opinió contraria a aquest col·lectiu per poder tirar endavant la reserva integral de les illes formigues.

La problemàtica dels nostres fons no son les barquetes que s'aglomeren durant 15-20 dies d'estiu a les cales i caletes de la costa brava , ni tampoc els pescadors amateurs que pesquen per consum propi com a hobbie o els recol·lectors de garotes particulars que en mengen 3 cops l'any com un fet cultural i popular (cosa que s'ha fet tota la vida en famílies de la costa gironina).

El problema real n’és un altra , son els tres-cents dies o mes de pesca de les barques d'arrossegament, enormes monstres diesel , molts amb motors tunejats per sobre del que tenen declarat , amb unes arts que llauren tot el fons marí dia rere dia , deixant unes autopistes de destrucció espectaculars (nomes cal que pregunteu a qualsevol submarinista com es veuen les traces de les portes de les xarxes d'arrossegament , i quants dies queden visibles aquests camins de destrucció). Els mesos que no tenen públic , moltes d'aquestes barques amb l'excusa de netejar l'art (mes aviat per agafar especies que viuen arran de litoral) , fan passades arran de costa , trinxant part del fons de posidònia amb total impunitat.

Les llicencies de pesca d’eriçons , a quatre professionals , ha esquilmat tota la població , traient sacs per l’industria de la conserva i els restaurants , creant la figura dels furtius que revenen la seva captura .

S'està aprofitant també les fotografies de l'estat que ha quedat el fons marí desprès del temporal de llevant del dia de Sant Esteve, per presentar-les amb molta mala baba com la destrucció de les petites ancles de les embarcacions esportives.

Soc net de pescador de Palamós , d'aquell col·lectiu que sortia a pescar amb una barqueta de nomes 4 mtes , i que pescaven just el que aconseguien amb els seus palangres , fent el curricà, amb les seves poteres o calant nanses per pescar sèpies i altres especies. Aquest col·lectiu era sostenible , no feia malbé ni llaurava el fons que els donava de menjar. Els varen perseguir , fins fer-los jubilar , per que feien nosa, les seves barques emprenyaven a la platja , i sobretot eren la mostra d'una manera de fer ecològica que es contraposava a la cultura de les grans barques destructores.

La proposta que es vol tirar endavant , per protegir la majoria del litoral d'aquesta zona sota el paraigües de la Reserva Marina de les Illes Formigues, s'inicia des de la Cofradia de Pescadors de Palamós , un cop ja han trinxat el litoral i els cal resoldre el merder que ells mateixos han provocat, (baixada de captures i desaparició d’espècies). El problema es quan pel mig hi barregem política, impostos directes i sobretot permetre marcar muscle als socis ecosocialistes del govern català .

No permetre ancorar les embarcacions d’esbarjo , o la pesca de cap de setmana , prohibir les immersions per lliure , o la recol·lecció particular de musclos o “uriços” , sobrepassa les mesures que s'han d'aplicar dins la reserva marina. Una reserva per altra banda necessària segons la meva opinió, però que serveix per que alguns col·lectius vulguin posar al punt de mira de l’opinió publica als usuaris de mallorquines , velers i barquetes , sota unes acusacions basades en fal·làcies que sembla que tingui credibilitat , tant sols per que l'origen de la fal·làcia s'ha escrit en mitjans de comunicació i això falca qualsevol afirmació ximple o malintencionada.

Protegim el medi , però també la cultura i les tradicions populars , si rellegiu Josep Plà podreu entendre la forta interacció que ha tingut la gent amb el mar , servint per forjar un caràcter i una manera de fer. (Dinars a les barraques , suquets , uriçades , sarsueles , havaneres i cançons de taberna arran de mar,...).

Potser al final caldrà fer “la reserva integral de les persones que estimen les tradicions i la terra” , podem preguntar-li al Sr. Saura i el seu estol de BioPijos de ciutat que en pensen d'aquesta idea, potser ens tanquen a tots al museu de la pesca i cobren per la visita guiada ...

Les males companyies

2009-09-03T22:03:00.003+02:00

Aquesta crisis , ha d'esser la darrera que passem el catalans amb tant males companyies.

Definitivament no podem continuar pagant totes les festes i escurant els culs dels gots de les copes que s'han begut els altres.

Però el mes fumut es que quan acaba la festa , hem de netejar el local i tornar a casa sabent que ens criticaran a cor que vols pel que hem fet i pel que no hem fet.

Conviure amb uns veïns que pateixen la “síndrome del hidalgo castellano” es molt dur , fatxendes que es creuen rics amb els calers dels altres , sabedors que ens poden munyir de manera reiterada , per que els rucs dels catalanets baixarem el cap i continuarem treballant per aportar mes diners al fons comú.

Varem negociar malament quan es va redactar la constitució i ho estem pagant molt car. No varem reclamar els nostres drets legítims com a nació (exigint la nostra pròpia foralitat igual com feia el País Basc i Navarra) , i certament amb el pas dels anys s'ha demostrat que es un error tràgic per la supervivència de Catalunya.

Davant d'una crisis com aquesta , no vull conviure amb governants que nomes esperen que les grans locomotores els treguin del pou , sense posar ni una sola paletada de carbó i malgastant-s’ho per darrera fent una barbacoa social pagada amb els calers del fogoners i els maquinistes.

Jo no vaig poder anar a votar la constitució actual , però per l’evolució natural de la societat , aviat hi haurà mes població que no la va votar , que no pas la que ho va fer.

Crec que es el moment per exigir una interacció millor amb els nostres veïns , buscar una relació entre iguals o si no senzillament aspirar a esdevenir un estat lliure dins de l’Europa actual.

Tornem a votar les regles del joc , i si pretenen que continuí la mateixa norma encorsetada que tenim ara , els diem adéu amb la ma i fotem el camp d’una vegada per totes.

Llàstima que això no es mes que un brindis al sol , formulat per un català com jo, que possiblement també tindrà por o es deixarà malvendre pels botiflers de sempre.

Pedals d'Occitania

2009-05-23T07:09:00.007+02:00

Us presento la ruta amb BTT que anirem a fer a finals de juny , Els Pedals D'occitania , la versió per la banda francesa dels pedals de foc que varem fer l'any passat.

http://www.pedalsdoccitania.com

Algunes dades sobre l'itinerari:

Altura mínima: 374 metres (Encausse Les Thermes).
Altura màxima: 1851 metres (Coll de les Paloumères).
227 Quilòmetres.
6000 metres desnivell positiu.
6000 metres desnivell negatiu.
44% Pista forestal, 36% carretera semi-asfaltada, 20 % camí.
Sortida: Pedals d’Occitània, C/Arnals, 8. Vielha..
Arribada: Pedals d’Occitània, C/Arnals, 8. Vielha.
Durant tot el recorregut és aconsellable degustar la gastronomia del país.
Important patrimoni cultural.
Coll més llarg: Coll de les Paloumères (1851 metres), 22 quilòmetres de pujada al 5,4%.
Colls més durs: La Couage (960 metros) 3,7 quilòmetres al 9,6%. Coll de Saubaga (1372 metres), 11,5 quilòmetres al 6%.
Pobles: Vielha, Gausac, Aubèrt, Arròs, Vilamòs, Arres de Sus, Bossòst, St.Mamet, Bagnères de Luchon, St. Aventin, Benque-Dessous-et-Dessus, Cirès, Bourg d’Oueil, Sost, Esbareich, Mauléon Barousse, Bramevaque, Sacoue, St. Bertrand de Comminges, Loures Barousse, Barbazan, Lourde, St.Pé d’Ardet, Génos, Gesset, Bagen, Reston, Lôo, Régades, Encausse-les-Thermes, Soueich, Gouillou, Girosp, Juzet d’Izaut, Melles, Les, Bossòst, Era Bordeta, Es Bòrdes, Eth Pònt d’Arròs, Aubèrt, Vilac, Vielha.

Necessitem enderrocar el viaducte del tren?

2009-03-29T21:33:00.002+02:00

Mirant amb el Google Earth , les dimensions del viaducte del tren a Girona (20 metres d’amplada a la part mes estreta i 30 metres a la part de l’estació) fan que em plantegi un us diferent dels prop de 2 km de llargada , evitant així el cost del seu enderrocament.

Poder aconseguir un passeig elevat , amb jardins , carrils bici , bars i terrasses , i fins hi tot un tranvía elèctric per fomentar el transport públic segregat.

Es una reflexió que fa dies que em volta pel cap i que cada cop em sembla mes raonable i mes atractiva.

No malgastem recursos públics en destruir , i siguem sostenibles reciclant l’enorme massa de formigó , en un passeig pensat per les persones , un gran mirador pels gironins del segle XXI.

Tenim una oportunitat per fer quelcom imaginatiu i modern.

Fundació Princep de Girona ? Primer que demanin perdo..

2009-03-12T17:45:00.004+01:00

Adjunto escrit d'Armand de Fluvià , aparegut l'any 2005 a Vilaweb, que no te desperdici per continuar valorant l'encert o no de crear una fundacio amb el nom de "Princep de Girona".

Crec que el monarca té l'obligació moral de demanar perdó a Catalunya (i també a Aragó i al País Valencià), pels estralls que el primer Borbó, i altres monarques que el van succeir, van cometre al Principat per tal d'anorrear la seva cultura

Vaig llegir, fa un dies, un interessant article de Xavier Roig, amb el títol de «Can Felip», sobre la insensibilitat de la corona espanyola respecte als perjudicis que ha comès amb Catalunya al llarg dels darrers tres-cents anys. Quan jo era monàrquic, també vaig escriure alguns articles, en altres diaris de Catalunya, i d'Espanya, queixant-me d'aquella insensibilitat i manca d'interès, no només amb relació als greuges comesos sinó també al poc interès per afalagar o atreure els catalans (no dominar el català -i el gallec i el basc-, tots els membres de la Reial Família, i no exigir que a Catalunya se'ls parli en català, no estar-se, els Reis i el Príncep, temporades a Catalunya, no usar els títols catalans de la casa reial ni exigir que a Catalunya se'ls denomini amb ells, etc.). També he acabat de llegir un llibre que m'ha colpit profundament i que faria d'obligatòria lectura a tots els catalans i als que no ho són, es tracta de Felip V contra Catalunya, del catedràtic d'història moderna igualadí Josep Maria Torras i Ribé, prologat pel Dr. Jaume Sobrequés. L'autor ha pouat no només en els arxius catalans, sinó també en els espanyols i els francesos, i ens ha descobert uns aspectes de la guerra fins ara desconeguts. Crec que el rei d'Espanya té l'obligació moral de demanar perdó a Catalunya (i també a Aragó i al País Valencià), per les barbaritats i els estralls que el primer Borbó, i altres monarques que el van succeir, van cometre al Principat per tal d'anorrear la seva llengua, la seva cultura, les seves institucions i la seva consciència com a poble i com a nació en un procés de desnacionalització que malauradament encara continua. Esgarrifa pensar en tot allò que va succeir en aquell moment crucial per a la nostra història: obligació d'hostatjar els soldats ocupants, que moltes vegades feien tota mena d'excessos i vexacions i violaven les dones de les cases que els acollien. Pobles incendiats i saquejats i amb les collites requisades als pagesos. Exigència, amb violència extrema i coacció, de contribucions extraordinàries als ciutadans tractant el país com de conquista. En represàlia per haver acollit o amagat patriotes, van ser cremades nombroses poblacions (Alforja, Arbúcies, Espinelves, Manresa, Moià, Pallejà, Peramola, la Pobla de Claramunt, Prats de Lluçanès, Sallent, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Martí Sarroca, Sant Pol de Mar, Sant Quintí de Mediona, Torelló, Viladrau, Vilassar, etc.). Deportació en massa de pagesos i de presoners al nord de França, per lliurar-los als camperols d'aquest país i fer-los treballar com a esclaus. Sotmetiment del territori a sang i foc. Cito només alguns exemples del que feien aquells ocupants: «Se hicieron prisioneros a muchos catalanes que luego fueron entregados a la horca y las poblaciones al incendio.» (Marqués de San Felipe). «Exterminar lo restante de estos canallas que infestan el país. Se hizo pasar a cuchillo a los prisioneros, menos algunos que mandé ahorcar, pegándole fuego después de esto a otros lugares. Ordené cortar la retirada a cientos de los rebeldes, de los quales los sesenta se pasaron a cuchillo... con lo qual lograba ya tenerlos más contenidos y menos orgullosos.» (Duc de Pòpuli). «Espero será del agrado de S.M. se practique ahora este castigo de ahorcarse este género de gentes, que por tantas causas lo tienen merecido, para que sirva de escarmiento y exemplo» (el general Bracamonte al rei). I un informe oficial esmenta que aquest general «apenas dió quartel a ningún catalán, los quales hizo ahorcar y pasar por las armas a su llegada a Vich». La política de repressió borbònica va ser perfectament planificada, amb premeditació i traïdoria, amb represàlies injustificades i de terra cremada, per provocar la desmoralització dels catalans. Va ser, com diu Torras i Ribé, «un dels primers intents a escala europea d'imposar una dictadura militar persistent sobre un territori considerat rebel i irreductible». El 1713, per exemple, Felip V va ordenar al duc de Populi que «si algunos miqueletes u otra gente tubiere el bárbaro arrojo y osadía de querer defenderse... se les pasará a todos a cuchillo y se haga ahorcar a los que se defendieren, pues además de merecer este castigo como rebeldes obstinados y ladrones, convendría se execute así para escarmiento de los otros». Seguint les instruccions del rei, Populi va ordenar que s'apliqués sense contemplacions el denominat «diezmo de la horca», i s'executés de manera sumària, al marge de qualsevol formalitat de justícia, els presoners catalans. «Encargo», deia, «al marqués de Lede que haga ahorcar luego a todos los voluntarios y sus oficiales y que a los demás les eche a galeras. Haréis arrasar cualquier lugar murado o castillo y obligaréis al país a que abra caminos carreteros por todas partes y particularmente en la montaña, para facilitar la marcha de las tropas y paso de la artillería». Herois empresonats, penjats, esquarterats, escapçats (i els caps enviats a les poblacions d'origen), torturats, confinats a galeres, sense judici previ i amb els béns confiscats. No podem oblidar-ho i proposo que s'honri, amb làpides, noms de carrers i places a tots aquells que van lluitar pel manteniment dels nostres drets històrics, i les nostres constitucions. Amb la caiguda de Barcelona, es va tenir consciència que allò representava la fi i els Annals Consulars diuen «lo dia 13 se féu la entrega y se rendiu esta ciutat, perdent en est lamentable dia, ab sa pròpia sanch, tots los privilegis en tantes centúries gosats y amb tanta sang conseguits». La construcció de la Ciutadella, símbol del poder borbònic i amenaça constant, va representar la destrucció de 38 carrers, l'enderrocament de 1.016 cases i edificis i el bandejament de 6.380 persones. Una catàstrofe.

PER QUE CONTINUEM BAIXANT EL CAP DAVANT DELS BORBONS?

2009-03-11T22:33:00.003+01:00

Al·lucinant , volen crear la fundació Príncep de Girona per rendir homenatge al proper Rei Felip, a l’hereu de la destrucció sistemàtica de la nostra nació i de la nostra cultura.

Us proposo que llegiu que diu l’historia de la guerra d’extermini que varen provocar l’any 1714 , a Catalunya , els Borbons i els seus col·laboradors.

Josep M. Torres Ribé descobreix i publica testimonis borbònics inèdits sobre la guerra del 1714 . Si la visió catalana de la Guerra de Successió ja era prou dramàtica, dels testimonis dels generals i governadors de Felip V en surt un panorama encara més devastador.

Us recomano que ho llegiu per que cada vegada que sentiu a parlar d’aquesta Fundació, recordeu que representen els Borbons a casa nostra.

Ningú no els havia fet parlar. La veu de personatges com el duc de Pòpuli, el marquès de Castel Rodrigo, el comte de Montemar i l'intendent José Patiño, entre molts d'altres, ressona en tota la seva cruesa i aporta l'autèntica dimensió del conflicte al llibre Felip V contra Catalunya (Dalmau ed.), del catedràtic de la Universitat de Barcelona Josep M. Torres Ribé, que ha dedicat cinc anys a la recerca, amb decisives estades a l'arxiu de Simancas i a l'Histórico Nacional de Madrid. El llibre se circumscriu al període 1713-1715 i porta el significatiu subtítol de Testimonis d'una repressió sistemàtica. És la continuació de La Guerra de Successió i els setges de Barcelona (1697-1714) i tindrà una tercera part.

Torres Ribé va ser "el primer sorprès" per l'amplitud de la troballa i pel "to de premeditació i exhaustivitat" destructora que denoten uns abundantíssims testimoniatges "escrits des de la naturalitat del qui se sap vencedor". Si algú podia posar en dubte els clàssics relats catalans de la desfeta, des de Castellví o Bruguera a Sanpere i Miquel, ara la paraula la tenen els mateixos espanyols. I realment no queda dubte de la magnitud de la tragèdia.

En les seves missives a la cort madrilenya, la plana major borbònica no amaga les intencions ni els estralls del que, a la vista d'una documentació tan aclaparadora, Torres Ribé qualifica de "guerra d'extermini" basada en l'aplicació del terror tant a la rereguarda com a la Barcelona assetjada, tant en la guerra com en la postguerra. Fins i tot es van fer servir per primera vegada "tèniques de guerra psicològica i d'intimidació a gran escala contra la població civil, probablement induïdes per l'estat major francès, que les havia assajat recentment amb els camissards de la Bretanya i Normandia".

En aquest sentit, l'historiador apunta que "la repressió borbònica, aquella violència premeditada a càrrec de l'Estat modern, té components d'una modernitat aclaparadora, que recorda el que seran les dictadures militars del XIX i XX".

Com diu Jaume Sobrequés al pròleg, el panorama recorda molt el de la Catalunya del 1939: milers d'executats sense judici -en deien "diezmo de horca sin estrépito de justicia"-, milers d'enviats a galeres, una política de terra cremada amb pobles i ciutats incendiades com a càstig per la fugida dels habitants que no volien pagar els abusius impostos borbònics -Manresa, Sallent, Viladrau, Castelltersol, Arbúcies...-, una ocupació militar extraordinària -90.000 soldats a mitjans del 1714 i més de 20.000 durant tot el segle XVIII, és a dir, un soldat per cada 25/30 habitants en temps de pau-, presons saturades, represàlies a familiars, autèntiques llistes negres, desterraments, exili, incautacions, un estat d'excepció que duraria quasi tot el segle... Tot això abans del Decret de Nova Planta, esclar. "Fins a la pau de Viena del 1725 no afluixaria una mica la situació d'asfíxia", remarca Torres Ribé.

Aquesta asfíxia també va tenir un vessant crucial en l'ofec econòmic, per no dir-ne directament "saqueig", expressió que usa l'autor. Una aportació clau del llibre consisteix a detallar el sobreesforç fiscal que es va exigir a partir del 1713, sota la coacció de l'exèrcit, a una població ja exhausta, fet que portaria una desesperada revolta antifiscal pagesa el gener del 1714, vençuda també a sang i foc. Segons Torres Ribé, "es pot dir que l'espoli fiscal català del qual tant es parla avui comença llavors".

Entre els molts altres aspectes que l'obra documenta a fons per primer cop hi ha, també, el de l'extensa xarxa d'espies borbònics, situats fins al cor del poder austriacista barceloní. "Ho sabien tot, del que passava a l'interior de Barcelona, què pensaven les autoritats, quina era la situació social o els punts fluixos de la defensa militar", remarca Torres Ribé, a qui li han quedat per desxifrar "centenars de cartes xifrades". El cas més rellevant és el del pare de Pau Ignasi de Dalmases, el representant català a Londres. L'home que havia de convèncer els antics aliats britànics perquè enviessin ajuda a una assetjada capital catalana al límit de les forces. Doncs bé, les cartes de Dalmases eren interceptades pel seu progenitor i enviades a l'estat major enemic.

Certament , no cal una fundació que ens recordi constantment la dita de"Cornut i pagar el beure"

BAIXAR = ROBAR

2009-03-08T20:10:00.002+01:00

EEUU critica al Gobierno español por la piratería en internet

EFE
SAN FRANCISCO

La piratería en internet en España "sigue empeorando" y las políticas del Gobierno español "han agravado" la situación, afirma el último informe de la Alianza Internacional de la Propiedad Intelectual (IIPA), agencia de EEUU que vela por la protección de los derechos de autor.

El informe critica duramente la situación de la protección de estos derechos en España y asegura que, para muchos en la industria, este país "tiene el peor problema de piratería en internet per cápita de Europa y una de las más elevadas tasas de piratería online del mundo".

Según el documento, "las políticas gubernamentales de descriminalizar el intercambio de archivos P2P" y la imposibilidad de "establecer los mínimos requeridos por la UE" para que los propietarios del "copyright" puedan defender sus derechos en internet agravan la situación.

Este informe recomienda que España permanezca en la lista negra del Informe Especial 301, un documento que el Gobierno de EEUU publica cada año y que denuncia a los países que no protegen suficientemente los derechos de propiedad intelectual.

Caída del valor de las ventas

Según la agencia, la industria del entretenimiento perdió en España 637,4 millones de dólares en el 2008 debido a la piratería y más de 1.000 millones en el 2007.

La situación es especialmente pesimista en el caso de la industria musical y, citando cifras de la agencia GfK, el informe señala que el valor de las ventas del sector ha bajado un 60% desde el 2001.

Añade que un 67% de los internautas españoles, unos 8,77 millones, admite bajarse contenidos ilegales de la red y en el 2008 se descargaron casi 2.000 millones de canciones de forma ilegítima, frente a los 2,2 millones que se compraron legalmente.

La situación es aún peor entre los menores de 24 años, un grupo donde el 81% reconocen descargar ilegalmente contenidos de internet con programas P2P. El informe alerta también del rápido crecimiento del intercambio de archivos entre móviles.

Situación "inaceptable"

La IIPA concluye que la situación en España "es inaceptable" y que es necesario "un liderazgo activo del Gobierno en todos los frentes: reforma legal, aplicación de la ley y educación pública".

En concreto, considera que el Ejecutivo español debería comenzar antes de este verano "un proceso legislativo para proveer un marco legal" en el que se puedan aplicar las medidas antipiratería.

Igualmente, el informe insta al Gobierno a que promueva "la responsabilidad de los proveedores de internet (ISP)" en particular la adopción de un sistema para que estos "eduquen y sancionen a los infractores reincidentes".

Para ello, pide cambios legales que permitan procedimientos de "notificación y retirada" para retirar o bloquear sitios de internet implicados en violaciones de los derechos de autor, así como el "uso de tecnologías para identificar y prevenir infracciones".

FESTES DE NADAL A GIRONA , FOSCOR , BRUTICIA I DEIXADESA

2009-01-04T22:15:00.004+01:00

Girona està bruta

Girona és fosca

Girona està deixada

Si Senyora Pagans si , ja se que no li agrada que li diguin, però desprès de tant temps dirigint el nostre consistori , considero que li hem de parlar així de contundent , sense embuts ni matisos.

Tots els barris estan bruts i sense manteniment , amb les jardineres dels arbres plenes de papers , amb les parets pintades de grafittis , amb les papereres tortes , trencades o sense buidar . Els jardins no tenen cap presencia, mal plantats , mal regats i pitjor mantinguts.

Li puc posar exemples (els dels llocs on visc o treballo) , per que no digui que son sensacions :

Al Passatge de la Farinera Teixidor , no s’escombra mai , nomes netegen els veïns o quan plou.
Al carrer Lluís Pericot , no es netegen mai els jardins que comencen al numero 21(tot i haver trucat reiterades vegades) , ni es canvien els arbres que es moren.
Al carrer Santa Clara , la rehabilitació que va costar una fortuna , esta abandonada , amb els fanals trencats i torts , el paviment trencat .
Al carrer eiximenis , exactament igual , rehabilitat , però a punt per tornar a començar per manca de manteniment.
El nou invent dels bufadors , no fa res mes que traslladar la porqueria d’una banda a l’altra i sobretot molestar quan es fa servir a les 6 del mati (montilivi)
La rotonda de pericot , la gespa no existeix , es quelcom semblant a un prat , amb blets, matolls i trèvols que creixen indiscriminadament sense ordre on s’amaga la mala qualitat ,segant i prou.

Podria fer una llista interminable , però vostè mateixa la pot crear nomes sortint al carrer...

Un altre aspecte lamentable , es el invent dels nous fanals de color groc , amb molt poca potencia lumínica i que permeten estalviar energia , evitar la suposada “contaminació lumínica” , però que ens deixa inevitablement en la penombra durant la nit. (sobretot quan els arbres no es poden i queden per sota de les llums dels fanal)

Volti per Girona , aquests dies de festa , descobrirà que si vol trobar llum o neteja , haurà d’anar a passejar a l’Hipercor o a L’Espai Gironès , ...

-Tot i que potser ja li sembla be que sigui així ?

PEDALS DE FOC 2008

2008-12-26T22:11:00.003+01:00

Tenia pendent des de fa mesos , fer aquest apunt sobre els pedals de foc , i mai trobava el moment per posar-m’hi.
Certament el mon de la btt , ha estat per mi el retorn a la muntanya , un mon que havia abandonat des de feia temps i no hauria d’haver deixat mai. També ha estat el contrapunt ideal a la vida sedentària i urbana que comporta treballar i viure al ritme actual.

Pedals de Foc es una ruta per l’Aran , l’Alta Ribagorça , el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, amb bicicleta de muntanya , resseguint valls i carenes, amb 220 km de recorregut oficial (n’acabes fent prop de 280km per culpa dels errors o de les aproximacions als pobles) i un desnivell acumulat d’uns 6000 metres de pujada.

L'inici del recorregut és a la boca sud del Túnel de Vielha. Segueix el recorregut en direcció sud, paral·lel al límit Oest del Parc, fins que el coll de Serreres on ens permet saltar a la vall contigua i arribar a Llesp. D'allà i pel Coll de Peranera, deixa l'Alta Ribagorça per passar al Pallars Jussà, que travessa fins el Coll de Triador, per on entrar al Pallars Sobirà, anant cap a Espot, d'on, en direcció nord i després oest, es dirigeis a Montgarri, entrant un altre cop a la Vall d'Aran i finalitzant el recorregut a Viella.

Resum de la ruta

Altura mínima: 950 metres (Llesp, Vall de Boí).
Altura màxima: 2250 metres (Coll de Portella Blanca). Altura mitja: 1600 metres. 220 kilòmetres. 5100 metres desnivell positiu. 5700 metres desnivell negatiu. 60% Pista forestal, 28% carretera semi-asfaltada, 12% camí. Sortida: Boca sud del Túnel de Vielha. Arribada: Vielha. Es passa per 34 pobles, alguns d'ells abandonats o amb una sola família vivint-hi. Coll més llarg: Coll de Triador (2140 metres), 12 quilòmetres de pujada al 7,5%. Colls més durs: Coll de Serreres (1355 metros) 3,8 quilòmetres al 9,3%. Coll de Peranera (1595 metros), 9 quilómetres al 7% (3 quilòmetres al 9%). Pobles: Senet, Vinyal, Ginast, Vilaller, Llesp, Iran, Irgo, Gotarta, Raons, Malpás, Castellars, Erta, Sas, Sentís, Les Esglésies, Guiró, Astell, La Torre de Capdella, Espui, Espot, Son, Sorpe, Borén, Isil, Alòs d'Isil, Montgarri, Bagergue, Unha, Gessa, Artíes, Garòs, Casarilh, Betrén, Vielha

Es una ruta espectacular , dura físicament , però al·lucinant pels paisatges per on es circula.

Els organitzadors de la sortida, varem esser el grup de bikers que ens trobem cada diumenge/festiu a les 8 del mati a la cafeteria de l’hotel carlemany (en Lluis , en Francesc, l’Enric , l’Eduard i en Jordi) , apuntant-si en Pere i en Quim (els de “Vilablareix”) i els de “Matadepera” (l’Albert , en Dani i en Toni).

El divendres 20 de juny , varem anar cap la Vielha , per començar l’endema la ruta i no deixar de pedalar fins el dia de Sant Joan (24 de juny). 4 etapes seguint la ruta que us adjunto damunt aquestes línees, amb jornades de 7-8 hores dalt de la bici , caigudes , cansament , moltes barretes energètiques , molts litres de begudes isotòniques, però sobretot “bon rollo” i alegria entre els 10 participants.

Us ho recomano , l’experiència s’ho val .

Us adjunto la plana web de Picasa amb algunes de les fotografies i vídeos dels nostres “Pedals de Foc” incloses les del dinar a “Casa Rosa”(bagergue) on l’amic TARRAU ens va cuidar d’allò mes.

http://picasaweb.google.com/jordimarg

ACOMIADAMENT LLIURE ?

2008-12-06T17:44:00.001+01:00

Tinc clar que la reflexió amb veu alta que vaig a fer no agradarà a molta gent , però crec que aquest país necessita una reforma a fons de les lleis laborals.

Actualment tenim la major taxa d’ improductivitat d’Europa i per extensió de tots els països desenvolupats que competeixen amb nosaltres en el mercat global. A les nostres empreses i institucions, hi ha moltissima gent anquilosada i cofoia de tenir un patrimoni d’antiguitat que els fa invulnerables , tant si treballen , es reciclen i rendeixen , com si no.

Aquesta invulnerabilitat del lloc de treball ens fa febles com a societat , decadents laboralment i poc competitius comparats amb altres mercats mes dinàmics. D‘altre banda aquesta acomodament es converteix en una fita a assolir per les noves generacions de treballadors. –si no els agrada com treballo , que em facin fora , tinc dos anys d’atur i m’han de pagar xxx euros que em permetran viure tranquil durant aquest temps. Aquest discurs desgraciadament es habitual en qualsevol tertúlia de coneguts o amics.

Es molt important i imprescindible disposar de beneficis socials com l’assistència sanitària gratuïta o el subsidi d’atur (dos anys pagats donen per reciclar i reconduir a qualsevol persona intel·lectualment apta i fer-la valida per un nou lloc de treball ). Possiblement caldria poder cobrar integrament el sou que haguem cotitzat durant la darrera època treballada , per no perdre la posició social i econòmica durant l’aturada laboral.

Crec fermament en la llibertat de treballador de no continuar treballant en una empresa que no l’ompli , però també hi ha d’haver la reciprocitat que una empresa pugui decidir no continuar disposant dels serveis d’un treballador , i que això no estigui penalitzat com ara.

Per evitar aquestes sangries laborals quan baixa la feina (avui les empreses redueixen les plantilles aprofitant que els acceptaran un ERO al baixar les vendes per la crisi i “nomes” els costa 20 dies de salari per any treballat) , es millor liberalitzar el mercat laboral, fer legal la possibilitat de no renovar el contracte d’un treballador , sense indemnitzacions , deixar que es reguli de manera mes progressiva a mesura que hi ha mes o menys necessitat de personal, i no permetre aquestes reduccions salvatges que no porten a res , al reves, accentuen les crisis al caure dràsticament el consum de les famílies i generen alarma social. Per sentit comú , mai una empresa tindrà menys treballadors dels que necessita, per tant no els penalitzem quan els cal menys plantilla o quan ha de fer fora individus que penalitzen als seus companys, a l’empresa i per extensió a la resta de la societat amb la que conviu.

S’ha aconseguit que un defraudador fiscal estigui mal vist , però encara no hem aconseguit que un mal treballador estigui vist socialment com un problema que s’ha de resoldre i evitar que visqui a plom del esforç dels seus companys i de la inversió arriscada del seu patrimoni que esta fent un emprenedor per tirar endavant la seva empresa.

NO AL CANON , NO A LA PIRATERIA

2008-01-12T20:30:00.000+01:00

- m’ho he baixat…
- m’ho ha baixat el meu fill petit …,
- s’ho ha baixat el meu amic…

No senyors no , parlem clar i no maregem la perdiu.

-ho he robat …
-ho ha robat el meu fill petit… o el meu amic.
-ho ha robat el meu amic…

Musica , pel.licules i programes , tenen propietat intel·lectual i s’ha de respectar.

Darrerament , presentant propostes comercials a clients , es detecta una pèrdua de vergonya en afirmar que no cal que els pressupostem software ofimàtic , antivirus , o paquets tècnics , doncs ja hi haurà algun amic , treballador o familiar que els hi “baixarà” per “l’Emule”.

Fins hi tot he hagut de sentir que era un “poca vergonya” per pressupostar un antivirus de 70 euros anuals , quan el seu fill estudiant li posava “de franc” ,el mateix, baixant-l’ho per Internet. Aquest personatge , propietari d’una botiga al detall, es va indignar al argumentar-l’hi , que no era “de franc” si no fruit d’un robatori consentit , i que si ell ho veia be , com veuria que entressin a la seva empresa , inventant qualsevol engany i s’enduguessin l’objecte que els fes mes patxoca, . No em va entendre.

També , fa pocs dies , en un dinar amb molta gent , tots amics, familiars i coneguts, vaig destapar aquesta polèmica al preguntar :

-qui de vosaltres utilitza un Oficce legal?
-compreu musica amb cd o per Internet?
-les pel.licules on les veieu? Al cinema , amb Dvd llogat o amb divx?

La resposta va ésser depriment , una majoria absoluta (per no dir que l'únic era jo), piratejava i ho veia com un dret assolit per la nostra opulenta societat de consum.

Després de molt discutir , qualsevol persona racional i mitjanament culta se'n adona que el que fa no es correcte , però majoritariament acaba la seva defensa, amb arguments tant peregrins com :

-tothom ho fa …
-en Bill Gates es l’home mes ric del mon…
-el cinema es massa car
-que cobrin menys per la musica …

Tots ells bàsics i sense argument , però un amic , que sempre exhibeix un pragmatisme espectacular, em va dir :

-no et preocupis , ara amb el canon digital ja estarà resolt , pagant uns diners per cada eina que em permet copiar, ja tindre pagat el perdo abans de fer el pecat. Es perfecte, hem tornat al temps de les dispenses i a les bulles de setmana santa…

Si, certament, el canon digital no serveix per res, excepte per omplir les butxaques d’una empresa privada que actua amb un grau d'obscuritat enorme.

Si posem un exemple d’aplicació del canon :

Usuari compra portàtil gravat amb canon digital el seu disc dur (si)
Usuari es connecta a Internet (si)
Usuari es baixa un Office de Microsoft pirata (si)
Sgae paga als creadors del paquet ofimatic (potser si , però ho dubto)
Sgae paga als majoristes que distribueixen el software (no)
Sgae paga als minoristes que comercialitzen el software (no)

Per tant es un canon que no resol la pèrdua de negoci a tota la cadena comercial , nomes te un afany recaptador , sense aclarir com es reparteix a tots els afectats. (l’exemple es pot aplicar a la musica i al cinema sense gaire esforç)

El plantejament francès , tot i que força complicat , es el correcte . Atacar les xarxes de transport d’aquesta pirateria .

Si analitzem com funcionen les grans eines de descarrega de software Peer to Peer , no son mes que grans directoris que posen en contacte usuaris que tenen paquets piratejats exposats públicament , facilitant-los la connexió entre ells (de usuari a usuari).

Atacant aquests grans directoris s’aturaria la pirateria , però la seva ubiqüitat telemàtica fa molt difícil actuar.

La proposta francesa , conceptualment es simple , a França s’investigarà aquests directoris i si els usuaris estan ubicats en territori francès se'ls denunciara i si no canvien l’actitud se'ls negaria l'accés a Internet (les operadores son poques , per tant fàcilment legislable i aplicable la normativa).

Els problemes apareixen si els usuaris utilitzen eines d’encriptació com les que utilitzen els pedòfils i els terroristes , però son xarxes menors , amb gran complexitat i dificultat de manteniment, per tant no atractives al gran public , mandrós per defecte.

No al canon
No a la pirateria socialment consentida

No cal que ens renyi Sr.Lara

2007-11-18T22:45:00.000+01:00

Un empresari , ho es per voluntat personal, es juga la seva seguretat , i se la juga per que vol.

Tothom ho pot esdevenir , no hi ha carnet o titulació universitària necessària (ho dic per que recordeu, que qui vulgui esser empresari, te totes les portes obertes , tant sols se l’ha de jugar.

El discurs del cercle d’economia, certament es curiós. Que el senyor Lara vulgui donar lliçons d’aquest nivell , sobta i fins a cert punt molesta.

Molesta que un cadell de Jose Manuel Lara (ex legionari, falangista y addicte al movimiento) hagi d’ensenyar-nos el que han de fer els empresaris catalans.

La majoria no hem omplert la bossa , arrambant-nos a cap dictador.

Dit aixó i posant cadascú al seu lloc, m’agradaria poder entendre el plantejament del Sr. Lara i els seus amics, però llegint i rellegint el seu informe, no li veig l’oportunitat per enlloc .

El cercle d’economia s’oblida de la realitat de Catalunya , amb pymes i micropymes que generen la realitat laboral del nostre país , amb poques grans empreses , venudes a multinacionals la majoria, per haver perdut pes específic any rera any per la globalització i el poc suport polític rebut pels diferents governs espanyols (si ets empresa gran catalana, o poses el teu domicili fiscal a Madrid, o ho tens molt cru).

Si, certament l’empresariat català ho te difícil, i no sempre es pot actuar sota actituds emprenedores , però d’aquí a fer un discurs tant crític hi ha un mon. L’actitud del Sr. Lara no genera sinergies positives , si no que aprofundeix encara mes en la visió estereotipada que es te de l’empresariat d’aquest país.
Darrerament , des de politics i sindicats , s’està fomentant un ambient de critica velada cap al sector empresarial, titllant-nos de porucs , poc emprenedors i massa individualistes.

En moments com aquests , de dubte i incertesa davant de l’evolució de l’economia, el que ha fet el Cercle, ha estat afegir encara mes llenya al foc. Per comptes d’exigir menys pressió fiscal , o demanar mes suport del govern a l’empresa, no se’ls ha acudit res mes que posar a l’aparador el gruix de l’empresariat , per que si la recessió avança , sigui fàcil culpar als “porucs empresaris catalans” , que no han estat a l’alçada del que necessitava Catalunya i els catalans assalariats .

Si us plau, aquí tothom fa el que pot o li deixen , per tant Sr. Lara si vostè te mes sopi dues vegades , però deixi tranquils als empresaris que se l’han jugat des del inici.

Ningú li demana aquest paper de “Pepito Grillo” empresarial

ENCARA MES EMPRENYAT...

2007-08-09T10:23:00.000+02:00

Tinc vergonya d’esser català

Hi ha moments que voldria separar-me , divorciar-me de la meva condició de membre d’aquesta comunitat cultural (no dic nació , per que crec que em regalat el dret a reclamar quelcom semblant).

No vull estar sempre fent el ploricó , no vull estar sempre donant les culpes de tot als altres, no vull passar vergonya cada vegada que surt el president o la banda de salvapatries que l’envolten.

Tampoc vull que em prenguin per imbecil , donant les culpes a l’anterior govern , al de Madrid , el d’Europa o a una maleïda conjunció astral que sempre fa que haguem de patir. No senyors , no , no es això , cada poble es busca la seva sort o dissort i nosaltres sempre ens hem venut per un plat de llenties .

Pactes , seny , raó , oasi català ,....COLLONADES , com diria en Plà.

Som ridículs, poc creïbles , panxa contents ,una societat sense muscle que es mira a un mirall grotesc i es creu el melic del mon .

Aixó la resta d’Espanya ja ho sap , fa segles que coneix aquesta debilitat i l’explota a cor que vols. Sempre ha trobat botiflers i lerrouxistes , que treballant des de dins li han posat fàcil la nostra domesticació.

L’incapacitat de reclamar un concert com el basc , quan es negociaven les regles del joc democràtic per part dels “pares de la constitució” i els “pares de l’estatut”, ens va deixar a tots com fills de meretrius , engendrats, però sense futur .

El pujolisme bipolar , amb el missatge català xirucaire de portes en dins i el mercantilisme mal entès a Madrid , mal venen, mamonejant i regalant tots els nostres millors actius , ens va deixar en una molt bona situació , una posició supina a punt per que ens desfloressin per allà on fa més mal.

El maragallisme tripartit , igual com la vaca del seu avi , era cega d’un cop de roc . Uns per servilisme al partit de Madrid , altres per que volien portar Catalunya a la terra promesa , i els altres que la volien ecocongelar, no varen esser capaços d’aixecar-nos de la posició supina, ans al contrari es varen posar a apretar mes fort per veure si acabava d’entrar fins al fons (l’estatut..., no penseu malament..).

Finalment el montillisme, , pendent encara de rebre la nota de final de curs, semblà que anirà a setembre per manca de motivació i empenta. “L’home estàtic” d’en Sisà el retrata perfectament , viu , no molesta , però morirà sense esmà i sense historia , tal com volien al carrer Ferraz.

Senyors , no siguem ximples , la culpa es nostre.
De la generació nascuda els anys 40 , predemocratica que no n’han sabut mes , per errors de joventut desconeixement i inexperiència, per la que va venir desprès, la que va néixer els 50 , mes formada i opulenta , que la seva màxima ha estat la de fer calers ràpidament , pactar i malvendre , per aconseguir una posició de privilegi , amb la panxa endavant , a la Catalunya de final de segle .

I molta part de culpa la tenim la generació nascuda als 60 , que no hem apretat , ens hem acomodat , tot i veure que al jardí que havíem d’heretar, les flors es marcirien abans que tinguéssim l’alçada suficient per abastar-les.

Certament estem fotuts , però no es nomes per culpa dels de fora.

Qui vol lluir ha de patir , no pactar , per que s’ha demostrat que ho fem fatal .

Si volem infraestructures , fem-les .
Si no tenim calers , tancament de caixes com el Dr. Robert .
Si els nostres politics ens malvenen , no votem.
Si no estem contents amb la relació econòmica amb Espanya , exigim les balances fiscals , establim les regles del joc i ens igualem al concert del país basc.

PROU DE PATETISME I ACTUEM

EL TGV AL 2012 ....

2007-06-09T20:54:00.000+02:00

Patètic, lamentable …

Em sento traït per aquesta classe política que no sap resoldre la seva feina

No puc tolerar seguir teledirigit per individus com aquests , sense capacitat, que permeten que una infraestructura tant important com l’arribada de l’alta velocitat s’endarrereixi fins al 2012.

Queixeu-vos..
Lluiteu..
Demostreu capacitat i intel·ligència..
Feu mes creïble la vostra “classe política”

Ho potser us fa por perdre la cadira ?

Es simple , viviu dins d’una bombolla , que no entén de petits empresaris que s’aixequen a les 4 per agafar un avió a les 7 del mati a Barcelona, o que perden oportunitats de negoci, per que Saragossà o Lleida es massa lluny...

Si gairebé tots sou funcionaris en excedència,o professionals lliberals vinculats al dret o a les ciències politiques , que voleu que us expliqui , viviu en el vostre mon bonic , ple de paraules , ple de viatges i dialèctica de saló que no aporta res ni resol els problemes reals .

Pragmatisme , resolució i efectivitat ,potser a partir d’aquí, els mortals anirem a votar.

Fins avui ho he fet , les properes eleccions el meu vot serà en blanc, ho acabo de decidir , no mereixeu mes .

Sou patètics, mentiders i embaucadors

Tots ,

sense distinció de partits,

la “classe” us defineix .

Bush-Blair-Aznar

2007-03-31T20:20:00.000+02:00

Tot i estar ideologicament a la banda oposada al PP , durant els 8 anys que va governar aquest partit a l’estat espanyol vaig acceptar democràticament el resultat de les urnes i la decisió de la majoria de votants de l’estat espanyol.

Davant el posicionament del Govern amb la crisi i posterior guerra a l’Iraq, em va indignar extremadament l’actitud dels nostres dirigents , però esportivament ho vaig haver d’acceptar.

La foto de les Azores em va fer avergonyir , em va fer sortir al carrer a protestar, però ho vaig haver d’entomar , partint de la base que ho decidia el meu govern i el meu parlament que havia decidit una majoria amplia d’espanyols.

En aquest moment , un cop demostrat que tot l’argumentari naixia d’una fal·làcia orquestrada per els serveis d’intel·ligència nord-americans, on no hi havia armes químiques de destrucció massiva, i no hi havia cap motiu per començar una guerra fora de l’empara i les recomanacions de l’ONU.

Vull demanar , que el nostre estat de dret obri les investigacions necessàries i jutgi si fos necessari l’actitud del Sr. Aznar i la resta del govern que ens va dur a una guerra injusta i lamentable.

Les imatges diàries d’aquesta guerra , em fan avergonyir , doncs part dels meus impostos han servit per enviar la mort i la desolació a la societat iraquiana.

Espero que la justícia espanyola o l’internacional enviï a la banqueta dels acusats a Bush , Blair i a Aznar.

Wales vs England 2007

2007-03-28T22:42:00.000+02:00

Cardiff 17 de març del 2007

Sis Nacions de Rugby

Un partit espectacular, un ambient únic, uns exjugadors amb enyorança , un bon grup d’amics …., marxem des de Girona cap a Cardiff per tornar a sentir tota la força d’un esport únic , que si l’has provat no l’oblides , potser l’esport en la seva essència , sense edulcorants ni additius.

Al país de Gales , el viuen amb la força dels que es senten respectats, tot i esser un país petit de gent humil.

Un respecte a les tradicions i a l’essència del Rugby que fa omplir l’estadi del mil·lenni per animar la seva selecció tot i que aquesta estigui jugant molt per sota de les seves possibilitats.

Aquest any , quan tothom pensava que Anglaterra els apallissaria i guanyaria les sis nacions fàcilment, el gal·lesos varen demostrar la ràbia i l’orgull , guanyant sense complexes amb un joc vibrant dels que fan època.

Des de primera hora del mati , els Pubs s’omplen de gent per veure la resta de partits de la jornada , esperant l’hora d’entrar a l’estadi.

Sense separació d’aficionats, ni restriccions en la beguda , a l’estadi es demostra que quan l’esport aporta quelcom mes que competitivitat no calen les limitacions ni els controls.

Realment , una experiència memorable.

I l’any vinent , les Tres Nacions a Sud-àfrica , per veure altre cop rugby de primer nivell !

País petit ….ple de mediocritat política

2007-03-27T23:24:00.000+02:00

Certament molt gran , en Lluís Llach a Verges...

Les entrades que no vaig poder aconseguir , les vaig donar per ben utilitzades , al veure a tota la plana major política , sentats a les millors cadires de platea , impertèrrits, amb cara de babaus , mentre el cantant els tractava de mediocres politics per la seva actitud durant la negociació de l’estatut.

Certament , i amb la perspectiva del 40 anys del noi de verges , aquest país petit a perdut el nord.

Un Estatut , que tot s’ha de negociar , que no es desplega i que segons com bufin les patacades constitucionals no arribarà a existir, no es la millor carta de presentació dels nostres politics del Segle XXI.

Punt i a part es l’actitud del nostre president , una replica exacta de “ l’Home Estàtic” de Sisa.

Senyor Montilla , el seu crèdit s’està acabant , ja toca afrontar i assumir tot alló que exigeix el càrrec de president d’un país, petit peró mil·lenari.

Encara que uns quants el xiulin...

Entre Maragall i Montilla , hi ha un Margarit

2007-01-01T12:42:00.000+01:00

Carta oberta al Molt Honorable Sr Montilla:

El fet que el 50é president , Joan Margarit i Recasens (1521-1524) , porti el meu mateix cognom, m’ha fet rumiar el compromís que ha de significar saber que et miren 650 anys d’institució i 127 presidents abans de vostè. Ha de representar una carrega moral i històrica molt gran .

Tenim la sort que la institució sobreviu als seus presidents. Al llarg del temps s’ha demostrat que perviu a guerres, dictadors i altres facècies. Però el que no pot dominar , son actituds de rebaixa o d’actuacions de mínims.

En moments de tanta propaganda nacionalista espanyola , potser positiu tenir un president d’origen andalús , sempre que aquest faci la tasca pedagògica d’explicar que representa esser president de la Generalitat arreu de l’estat espanyol de manera potent i entenedora.

Desconecta el discurs de la caverna mediatica que parla d’exclusió dels castellano parlants a Catalunya . Permet veure una altra realitat que no expliquen Cope , La Razon, El Mundo, l’ ABC...., una realitat de país integrador que fa president a un immigrant, sense que passi res ni surti la gent al carrer.

Sr. Montilla , a les seves mans te un potencial espectacular per resoldre moltes de les incoherències de relació entre Catalunya i la resta de l’Estat, peró per fer-ho no es pot amagar, ha de donar la cara , defensar tot el que representa un President de la Generalitat i fer veure a tothom que no ens val el cafè per a tots, si no que reivindiquem una historia treballada per 127 presidents anteriors des de l’any 1359 amb Berenguer de Cruïlles fins a l’actualitat (amb un decret de nova planta regalada per Felip de Borbó al 1714 que ens va retallar la majoria de drets històrics).

El meu vot de confiança el té , no em defraudi , utilitzi tota la força de l’historia i no desconnecti simbols com l’himne o la senyera per por del que diran a Espanya o a la “Calle Ferraz”.

Es intocable la monarquia a Espanya?

2006-11-03T20:36:00.000+01:00

Veure la facilitat reproductora dels Borbons espanyols , fa que em pregunti fins quan ha d’aguantar aquest país als hereus del lamentable Felip V .

Havíem aconseguit un país lliure de reis i princeses , una república legalment constituïda , que va fulminar un aixecament il·legal feixista , una guerra civil i la seva posterior repressió durant 40 anys.

Els pares de la constitució actual, per poder tirar endavant varen haver d’ empassar-se un rei triat pel dictador, que traspuava tota la seva herència.

Tot i les males sensacions inicials, per comoditat o per encert, Joan Carles I, va permetre una evolució democràtica reconeguda per tothom, que ens ha portat a l’estat democràtic actual.

Certament la seva figura , pot haver estat clau per la transició, però no caldria començar a parlar serenament de canviar la monarquia per una legitima república com la que teníem abans de l’aixecament del 36 ?

Al segle XXI , no es pot estar parlant d’herència de sang, ni permetre que un senyor , per naixement , visqui a càrrec nostre tota la seva vida , ell i la seva família, només per que l’historia del seu llinatge, remuntant-nos a èpoques feudals , digui que esta per sobre meu i jo li he de rendir vassallatge.

No ho puc acceptar.-

Vull esser representat per un càrrec electe , que sigui el que la majoria digui que es l’adequat, que pugui plegar si no ho fa be, el pugui criticar públicament i que la seva família sigui normal, amb 30 dies de vacances , una hipoteca per pagar i un sou mes o menys carregat en funció de les seves obligacions.

Com diuen el Pets :

Jo vull ser rei ,ser per collons cap de l'Estat, tenir-ho tot fet,només per ser fill de papà

fer-ho tot bé, mai ser escollit, mai ser votat sempre trobar la moto amb el botó engegat.

Tan avorrit està envoltat per una colla de llepons suant infal·libilitat com un cacic o un dictador.

Fotre un polvet amb la total seguretat de que el ciquet tindrà el futur assegurat.

Tenir a en Porcel per poder-me defensar o fer un discurs que ben segur que aplaudiran.

Tan avorrit està envoltat per una colla de llepons suant infal·libilitat com un cacic o un dictador.

Si és cert que sóm igual davant la llei per què collons jo mai podré ser rei.

Reivindicar el que em va col·locar on sóc sense parlar res que no sigui l'espanyol.

I viatjar molt sigui oficial o per plaer que ja se sap que a Suïssa s'esquia molt bé.

Tan avorrit està envoltat per una colla de llepons suant infal·libilitat com un cacic o un dictador.

Si és cert que sóm igual davant la llei per què collons jo mai podré ser rei.

Certament no vull un altre Felip de Borbó .....

(la brometa a l’hora de posar-li el nom , va esser feta amb total premeditació , la “Casa Real” sabien perfectament el nom i l’herència que li posaven a l’hereu d’en “Juanito”)

CAMPANYES ELECTORALS TRONADES

2006-10-21T21:13:00.000+02:00

Potser per influencia de la meva formació , des de fa anys , quan estem en campanya electoral, l’únic interès es mirar les estratègies de propaganda utilitzades per les diferents formacions i observar les novetats o millores comunicatives utilitzades.

En un país extremadament creatiu, on publicistes i dissenyadors competeixen any rera any en la majoria de premis internacionals, la nota per els assessors d’imatge de la majoria dels partits politics, es clarament galdosa .

La globalització ha provocat que la majoria d’assessors s’emmirallin en les estètiques tronades nord-americanes dels 90 , amb globus de colors , banderetes mogudes sense esmà per les bases dels partits i sobretot molta gent jove i maca , darrera , fent de decorat viu. Com a contrapunt, si un dia s’ha emulat la campanya d’en Bush o d’en Schwarzenegger, l’endemà es busca l’estètica xiruquera que va estrenar en Pujol i la Ferrussola , camises obertes, porrons i tovalles de paper.

Massa vegades s’oblida que els electors estem acostumats a estratègies publicitàries molt enginyoses, parides per equips professionals amb creatius de primera fila, i que quan arriben les eleccions ens bombardegen estètiques tronades copiades de mercats monolítics, molt diferents al nostre.

Els catalans que assoleixen el dret a votar al segle XXI , estan acostumats a impactes molt mes ràpids, solapats, gairebé com videoclips, viuen ràpid,aprenen ràpid i no volen perdre el temps. Es molt difícil que vegin propers, senyors avorrits , grisos que llencen missatges eterns poc concisos, rimbombants i que no van de cara al grà.
Seria interessant que en properes comtesses electorals , algun partit se la jugui i busqui l’excel·lència comunicativa.

SEMPRE ÉS CULPA DE LES EMPRESES?

2006-10-17T16:28:00.000+02:00

Notícia apareguda al Punt Diari del 17 d’ octubre del 2006

" Les empreses catalanes no fan prou per conciliar la vida laboral i la professional dels seus treballadors. No és només una apreciació a peu de carrer, el Departament de Treball del govern català va lamentar ahir que la negociació col·lectiva no avança prou en aquest aspecte. Per intentar cobrir aquesta mancança, el govern repartirà a més de 3.000 empreses catalanes un programa informàtic interactiu de suport que permet fer plans de conciliació laboral i familiar personalitzats.
El govern català repartirà més de 3.000 CD interactius amb un programa que facilitarà l'elaboració de plans personalitzats de conciliació de la vida laboral i la familiar però el material també estarà disponible a través d'Internet. El Departament de Treball constata l'escàs interès per implantar les mesures de conciliació en la negociació col·lectiva. Dels 2.100 convenis d'aplicació a Catalunya, 800 es limiten a reproduir les mesures recollides en la legislació i 200 van una mica més enllà i equiparen parella de fet amb matrimoni. De fet, la directora de Relacions Laborals, Mar Serna, recordava ahir que les mesures de conciliació són alguna cosa més que els permisos de maternitat.
El sistema interactiu que repartirà el Departament de Treball ha estat batejat amb el títol de Les 6 C de la conciliació i es basa en sis fases: compromís de l'empresa amb la iniciativa, capacitat per aplicar polítiques, concreció a partir de la diagnosi efectuada, confiança per obrir canals de comunicació dins l'empresa, coordinació per establir les prioritats i els objectius de millora i continuïtat, per garantir l'avaluació contínua de la implantació del pla.
El govern català va recordar ahir en la presentació del programa que és pioner a l'Estat. Entre les mesures que proposa per facilitar la flexibilitat laboral hi ha la reducció del temps de dinar per sortir abans de la feina, facilitar permutes de torns i crear bancs de temps. També es recomana pactar un horari flexible d'entrada i sortida, fer política de llums apagats per trencar l'hàbit de perllongar la jornada, i oferir la possibilitat de treballar a casa durant un temps o uns dies a la setmana. "

Certament , la conciliació no és possible si no s’adeqüen els horaris de tots els actors de la família.
Tenim un cos funcionarial d’ensenyament intocable amb uns sindicats potents, que han aconseguit les millors condicions de treball per els seus treballadors (són una gran bossa de vots) , resultat , les escoles posen al carrer a hores intempestives a tota la mainada i s’ha fer equilibris impossibles per poder treballar i recollir-los.

Les empreses interactuen entre elles, per tant intenten coincidir en horaris per assolir tot el feedback comercial o empresarial.

Si volem conciliar realment , ha de néixer d’una iniciativa política decidida que englobi a tots els actors.

Senzillament si el problema es que s’ha d’allargar els horaris d’estada a les escoles (que no vol dir horari lectiu , si no esportiu o lúdic) per guanyar una hora per baix i plegar a les 18h , i retallar la jornada laboral del país fins a les 18h , fent mes curt l’estona del dinar per exemple. S’ha de legislar sense por , aportant idees noves i solucions que engresquin.

L’empresa ho sabria fer , ho fa constantment per sobreviure ,...

però ho sap fer el món polític ?

El primer intent ha demostrat que no , que no te imaginació ni sap engrescar , per ells el culpable és el de sempre, nomes els hi faltaria dibuixar-nos a la portada del CD interactiu amb un fuet , el barret i el "puro" capitalista.

ELS BRIGADISTES INTERNACIONALS

2006-10-11T21:45:00.000+02:00

L’arribada a Catalunya de Brigadistes Internacionals , que venen per que se’ls faci potser el seu darrer homenatge , en el 70e aniversari de la seva arribada a les nostres terres per lluitar contra l’aixecament feixista, m’ha fet recordar les histories que escoltava embadalit quan el meu avi m’explicava totes les misèries que havien patit al front de l’Ebre, durant la batalla del mateix nom.

Una historia d’un noi jove de Palamós que va arribar per lluitar a favor de l’estat de dret vigent , i que gairebé sense adonar-se’n , va tornar a casa amb 13 centímetres menys d’os a la cama dreta, ferit per una bala explosiva, mesos i mesos de camp de concentració i el silenci dels perdedors. M’explicava l’arribada dels brigadistes com un fet insòlit per els joves del país que estaven al front. Veure que gent d’arreu del món venien a patir i morir per una causa que els quedava tant lluny de casa seva , els sorprenia i els emocionava . Eren gent d’un idealisme gairebé foll, vist per els ulls d’un noi de poble , que analitzava el món que l’envoltava a un ritme molt diferent de com ho feien aquells herois forans. A l’hospital , mentre lluitava primer per salvar la vida i mes tard la cama, en moriren molts, lluny de casa seva, de la seva gent , però orgullosos per vessar la sang a casa nostra per uns ideals de llibertat , que dic jo, haurien d’esser universals.

Certament , s’ha d’aprofitar aquest homenatge , doncs la finestra biològica s’està tancant i potser serà el darrer esdeveniment amb Brigadistes vius a casa nostra.

Per Vosaltres ......... No Pasarán !

1 DE MARÇ DE 1956......EL TREN PETIT REALITZA EL SEU DARRER VIATGE FINS A PALAMÓS

2006-10-09T21:36:00.000+02:00

El meu origen Baix Empordanès ha fet que sovint a casa sentis histories del tren petit , del carrilet, el tren que l’August Pagès i Ortiz va promoure l’any 1887 per vertebrar unes comarques en èpoques de comunicació difícil.

L’any 1956 , va fer el darrer viatge, mort per la modernor i l’individualisme dels vehicles de 2 i 4 rodes.

Fins fa pocs dies no era mes que histories curioses, explicades per gent que havia nascut abans dels anys 50.

Badant per internet, descobreixo que hi ha un projecte força treballat, per part del Cilma http://www.cilma.cat/ (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient de les Comarques de Girona) integrat per un gran nombre d’ajuntaments, consells comarcals i la Diputació de Girona, per implantar de nou un tramvia que vertebri l’àrea metropolitana de Girona i connecti el baix Empordà, encerclant les Gavarres com si fos un anell.

Pocs dies desprès , la Generalitat , al presentar el pla d’infraestructures de Catalunya, torna a fer esment a aquesta possibilitat :

"Trens tramvia: el Pla incorpora a més una sèrie de nous corredors ferroviaris que es podrien executar com a tren-tramvia. Aquest tipus de ferrocarril es proposa per corredors de baixa demanda ja que té menys impacte i la seva implantació és menys costosa. El tren-tramvia al pas per poblacions circula a una velocitat màxima d’entre 30km/h i 50 Km/h. Així, coexisteix amb la resta de
trànsit viari i fins i tot peatonal , evitant el soterrament o la supressió de passos a nivell i impulsant, en canvi, operacions de remodelació de travesseres urbanes i, en definitiva, fent el tren molt més accessible. Fora de l’àmbit urbà el
tramvia recupera la seva condició de tren convencional, circula a una velocitat entre 70 km/h i 100km/h i s’independitza de la xarxa viària.

Tramvia Aeroport de Girona - Girona – Flaçà – Costa Brava "

http://www10.gencat.net/ptop/binaris/pitc06xarxaferroviaria_tcm32-35006.pdf

Certament , si la majoria dels partits politics creuen viable aquesta proposta de Tramtren (o com li vulguin dir), podríem tenir un nou mitjà de transport sostenible i vertebrador que hereti la filosofia inicial del Tren Petit que va desaparèixer.

Celebro la proposta , sigui quina sigui la que es dugui a terme !

UTOPIA O NECESSITAT..SELECCIONS CATALANES !

2006-10-08T19:14:00.000+02:00

Veure el Camp Nou , amb un munt de gent recolzant les seleccions de dues nacions de l’estat espanyol, m’ha fet recordar una signatura que vaig entregar ja fa uns quants anys en una taula de la llibreria les Voltes de Girona. Varem esser molts els que ho férem, pel volts dels 500.000, i els politics de tots els colors se’n ompliren la boca , per presentar programes electorals lluïts que acomodessin inquietuds nacionals com aquesta.
Passats els anys i els tripartits , les excursions clandestines d’en Mas i la resta de facècies estatutàries , tornem a estar allà mateix , la gent del carrer demanant les seleccions, i els politics aprofitant el rebombori mediàtic del partit per clavar-se els cops de colze de rigor abans del tret de sortida de la cursa electoral.

Bé , allà mateix no, ara som un preàmbul .- perdó una nació dins d’un preàmbul... i com ha dit el nostre president si som una nació, ens cal una selecció , llàstima que es un president en vies d’extinció... i que el candidat Montilla no era ni al camp (almenys a cap ubicació visible als mitjans).

L’altre candidat amb aspiracions , Artur Mas , hi era present, mediàtic i enclenxinat, però recordem els 20 anys anteriors del seu partit i la podada d’estatut que va pactar amb Rodriguez Zapatero.

Senyors , fem-ho fàcil, no es preocupeu per les poltrones i busquem la línea directa, el carrer ho demana , hi ha precedents a Europa amb nacions dins d’estats , que participen regularment a mundials , copes i olimpíades, sense que ningú es trenqui les vestidures.

Si us plau no les feu servir com a moneda de canvi en les vostres negociacions, si es un argument bo per fer campanya, també ho ha d’esser per fer política.

LA GIRONA QUE NO VULL

2006-10-08T00:53:00.000+02:00

La Girona que no vull.

M’indigna , em molesta i em fa bullir la sang veure com el nostre consistori, l’elegit democràticament, vol canviar el nostre patrimoni , el de tots els gironins, per una targeta client del Corte Ingles . Una targeta plena de diners, terrenys i altres prevendes a canvi de poder edificar en una plaça pública que urbanísticament, es nostra i ben nostra.

Clarament aquesta no es la Girona que vull.

Com a empresari gironí , no em molesta el plantejament de l’Hipercor, ni m’espanta que mesuri 1.000, 2.000 o 8.000 m2 mes, (cadascú coneix les seves mesures i possibilitats). El que si m’emprenya es que estan posant a prova la credibilitat de Girona com a ciutat , un plat de llenties a canvi de metres de sol requalificat ,...

Sra. Pagans , quin preu te la devesa, per exemple ? esta a la venda ? que caldria per poder fer el canvi , quans locals terrenys o euros valdria repetir aquesta operació ?

Patetic

EL MEU PRIMER APUNT

2006-10-07T23:33:00.000+02:00

He decidit començar a publicar les meves opinions en aquest Bloc, per que el bombardeig diari de noticies i opinions que m’arriben dels mitjans, m’obliga a treure de dins meu tot alló que em molesta m’indigna o senzillament m’emociona .

La Blogesfera, crec que m’ha d’aportar la dosi diària de feedback comunicatiu , que li cal a tot individu sobrepassat per els “media”. Si em serveix per treure del “pap” totes aquelles idees o parides que bullen per dins , ho donaré per ben aprofitat.

Navegant , si vens al meu blog sàpigues que el terme “discussió” vol agafar el sentit clàssic humanista, discutim sobre qualsevol tema, com un exercici o un esport mental, mai com enfrontament ni imposició d’idees.